Foc als contenidors

Una dita ancestral assegura que Vic és la ciutat de les tres efes: fam, fred i fanatisme. Ho rellegeixo del llibre La Catalunya catalana. Vic i el seu entorn, política, cultura i negocis (1998), de Miquel Macià, que inclou una valuosa entrevista al dirigent de Terra Lliure Pep Musté. D’aquest tipus de fanatisme, per fortuna ja no en queda res, ni a Vic ni enlloc del país. Tampoc veig cap rastre d’integrisme religiós de sotana en una ciutat que el 1835 tenia 671 seminaristes. De fam i de fred, sí que en passen al segle XXI, a tot Catalunya, els passavolants que dormen a prop de les estacions de tren, tapats amb cartrons tremolant.

Avui no hi ha fanatisme, però es cremen contenidors. No és la kale borroka, ni són els CDR ni tampoc vivim aquí els episodis dels fatxes de Madrid que no fa gaire la liaban parda a les seus del PSOE en contra de l’amnistia. Qui crema, així doncs, els contenidors? No té a veure amb cap mòbil ideològic. En general, són persones desestructurades que acumulen ira o que potser no saben ni per què ho fan. La regidora de Seguretat de l’Ajuntament de Vic, Elisabet Franquesa, diu que els perfils són canviants, ja que s’han trobat amb accions de persones sense sostre però també d’incívics emprenyats.

En l’últim ple de Vic, Franquesa va confirmar que des de l’inici del 2023 la crema de contenidors ha suposat un cost de 30.000 euros, xifra que ha continuat creixent. En el primers quinze dies del 2024, ja hi havia disset contenidors cremats, dada alarmant si tenim en compte que el total des del gener del 2023 és de 44, en aquest període. Arran de les detencions practicades, l’Ajuntament de Vic s’ha personat com a acusació particular i ha incrementat la vigilància, però el problema té un rerefons complicat. Franquesa defensa mesures socials però alhora fermesa contra la reincidència delinqüencial en un moment en què alguns comerços han estat objecte de robatoris i esbotzada d’aparadors.

El 19 de gener, al carrer de mossèn Josep Gudiol, la Lluïsa, una veïna, em confessava que té “por”, després de l’últim sobresalt viscut de matinada. “Em pensava que hi havia un tiroteig!”, relatava. Va desvetllar-la del llit la trencadissa d’ampolles pels efectes de les flames dins del contenidor.

El boom d’actes vandàlics no es produeix només a Vic; ha passat en altres ciutats, a Girona i a Saragossa fa poc. Entenc que des d’un punt de vista judicial, policíac i periodístic, la motivació dels autors sigui important i que els contextos no siguin comparables, però em costa d’entendre que hi hagi una desproporció tan grossa a l’hora de perseguir-ne els culpables.

La justícia és cega? Si mai l’encesa d’un contenidor ens destrossa el cotxe, ens serà igual si el causant és un sindicalista a França, un abertzale a Sant Sebastià, un feixista de València o un sensesostre de Vic. El càstig varia segons la ideologia del jutge? Diuen que a casa d’un tal senyor Aranya, un jutge malcarat i fanàtic investigarà la Catalina per terrorista, per haver participat en una protesta a l’aeroport.