Carta oberta a Sergi Sabrià

Faltava poc per al dia 27 d’octubre del 2017. Eren les set de la tarda i la plaça de darrere de l’ajuntament de Sabadell (antiga plaça dels Jardinets) era plena de gom a gom. Havia de venir Lluís Llach a fer una xerrada míting sobre la possible declaració d’independència del nostre país. Se’ns va comunicar que, a causa de problemes aliens a la voluntat dels organitzadors, la presència d’en Lluís no seria possible i que al seu lloc vindria un destacat membre d’ERC. Va resultar que era Sergi Sabrià. Va fer una xerrada, no sé si curta o llarga, sobre el procés. No recordo exactament tota la xerrameca, però hi va haver una frase que em va quedar gravada: “No en tingueu cap dubte, no us fallarem, farem el que s’ha de fer: proclamarem la independència de Catalunya!” Han passat més de sis anys d’aquella gran proclama i tots sabem el que va passar. Ara llegeixo que el Molt Honorable president l’ha fet viceconseller d’Estratègia i Comunicació de la no menys honorable Generalitat de Catalunya. Després del viscut, vist i pensat, què els sembla si em permeto el luxe de dir que estic cansat de personatges que fan que la política estigui molt lluny d’allò que hauria de ser, un fòrum on es discuteixen els polítics (que paguem nosaltres) per veure què és el millor per als ciutadans. Està vist, i comprovat, que actualment no hi ha polítics capaços... Hi ha gent que juga a fer de polític. Sens dubte, tu, Sergi, n’ets un.