Maneres de viure

La setmana passada uns amics van tenir la sort de gaudir del concert Mai Mai, d’en Joan Dausà, al Palau Sant Jordi de Barcelona. Però van tenir el problema de la tornada: van anar-hi en tren, però van haver de tornar en cotxe, perquè no hi havia cap tren per tornar cap a Girona. La falta de trens de nit a Catalunya és un dels problemes que ara mateix tenim. Parlant per experiència pròpia, les vegades que vaig des de Girona a Barcelona per anar al teatre, o a un sopar, sempre acabes agafant el cotxe, perquè no et queda cap altra alternativa.

A l’Europa del segle XXI això ja no és justificable. Si els trens no fan tard, la freqüència és més que insuficient pel nombre d’usuaris, sobretot a les hores punta, i ja no parlem de l’horari nocturn. Ens fem un fart de parlar del canvi climàtic i de la sostenibilitat, i cada cop hi ha més necessitat de solucions que puguin capgirar aquesta situació insostenible. No només com una alternativa de transport còmoda i eficient, sinó per sostenibilitat ambiental i desenvolupament econòmic. És hora que les autoritats ferroviàries responguin a aquesta demanda creixent, posant els trens de nit al centre de les seves estratègies de mobilitat sostenible per al futur del país. Com bé diu en Joan Dausà, “hi ha d’haver una altra manera de viure”.