Criatures de la nit

A Catalunya hi ha alguns municipis que estan associats directament a la vida nocturna. Segurament Salou i Lloret de Mar són els primers exemples que venen al cap quant a farra nocturna es refereix. És veritat que aquests dos municipis en són exponents, però no són els únics on les criatures de la nit campen a la seva voluntat. Sitges, Platja d’Aro o Mataró en podrien ser d’altres. L’oci nocturn és una realitat en moltíssims municipis que han de conjuminar el dret a divertir-se i el descans del veïnat. Que es troben allò que tots volem passar-nos-ho bé quan sortim però no podríem conviure amb un local a sota de casa. Ni per les fresses ni per la brutícia que hi ha l’endemà, ni pels pipins que sovint apareixen.

Ara l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat la seva intenció de, si tanca un acord de govern amb algú (ja veurem amb qui), crear la figura de l’alcalde de nit. La seva funció, segons va explicar, serà reactivar la vida cultural i d’oci de la ciutat i programar, coordinar i fer de mediació en l’activitat nocturna que té la ciutat. Fa la proposta basant-se en el model d’altres ciutats amb problemes similars als de Barcelona, com ara Nova York i Londres. Una aposta innovadora i que és un regal enverinat per al grup municipal que es quedi aquesta atribució. Bàsicament perquè el sector de l’oci nocturn és molt fort i perquè, encara que els professionals s’hi posin bé, el problema no solen ser els locals. Solen ser els clients. A molts establiments es demana que s’abaixi la veu, que la gent no es quedi a les portes i que tothom tingui conductes cíviques. Si la figura de l’alcalde de nit no és algú que tingui el diàleg com a principal arma i tingui experiència en el sector, poca feina podrà fer. El problema de l’oci nocturn no se soluciona amb inspeccions, multes i obertura d’expedients. Cal molta pedagogia. I sobretot amb els turistes de determinades edats, que arriben a terres catalanes pensant que tenen barra lliure per fer el que vulguin i comportar-se com els doni la gana.