De reüll
‘Riders’ a Barcelona
No voldria tenir un accident amb un rider a Barcelona, però ara mateix ja no ho puc descartar. Entenc perfectament les pressions perquè els repartidors amb bicicleta de menjar o de productes a domicili arribin el més aviat possible a la seva destinació, però cal no oblidar que els semàfors i els senyals de trànsit són d’obligat compliment per a tothom. I si, tenint el llum verd, jo miro fins a tres vegades cada cop que em toca creuar un carril bici, com s’ho deu fer la gent gran? Barcelona és una ciutat hostil quant a mobilitat, ho sabem. I les noves formes de consum, amb repartidors apressats que et porten el que vulguis a tothora fins a la porta de casa, compliquen la situació. Els vianants es troben la paradoxa que, mentre que se’ls han recuperat espais com ara Consell de Cent o les superilles de Sant Antoni o el Poblenou, per exemple, el trànsit per les vies diguem-ne tradicionals se’ls ha complicat clara ment. I potser soc jo, que he tingut mala sort, o el meu carrer, que podria ser una via neuràlgica per a aquests nous repartidors amb motxilles quadrades, o simplement és una evidència que molts o alguns d’ells no compleixen les normes de circulació. I és més que probable que les empreses que els han contractat hi tinguin alguna responsabilitat.