L’aigua

Estem amb l’aigua fins al coll, però de manera figurada, perquè, d’aigua, n’hi ha poca. El govern no té la culpa que no plogui, però sí de la mala gestió. A hores d’ara, la falta de previsió i les polítiques de malbaratament han fet que es comencin a aplicar restriccions i que el preu de l’aigua vagi a l’alça. Ha fet com l’estruç, amagar el cap, pensar que tot s’arreglaria amb una aigua beneïda caiguda del cel. Encara ha de ploure molt per entendre que hem de crear models més sostenibles, que en aquestes polítiques de gestió hem d’incloure el dret a l’aigua a les generacions futures i a la mateixa natura, i que l’aigua no és únicament un recurs de mercadeig. No siguem pallussos i comencem a crear una nova cultura de l’aigua, més a l’altura dels esdeveniments i amb una visió més holística. Si així ho fem, estarem previnguts, i és ben segur que no farem aigües i arribarem a bon port.