Un personatge de Girona

Dimecres de la setmana passada es va presentar a la Casa de Cultura Històries de Jahvè. L’Antic Testament en qüestió, editat per Edicions Cal·lígraf i escrit per Joaquim Jubert Gruart després de llegir-se durant tres anys els 39 llibres que els catòlics coneixem com la Bíblia, allò que de petits ens van ensenyar que era l’Antic i el Nou Testament. En van fer una crònica. De la conversa amb el doctor Jubert en podrien sortir moltes, de cròniques. Té milers de llibres, al despatx de casa seva, on vam parlar, al consultori mèdic i a la casa de Vilademuls. No llegeix novel·la excepte les del seu amic Josep Torrent, que ara ha publicat amb Salvador Casas Jo he robat el manuscrit Voynich. I continua passant consulta a punt de fer 86 anys. Té una conversa addictiva i en poca estona passem revista a mig Girona. Ell va ser a la gènesi de Punt Diari i va ser membre del primer consell de redacció. Recorda situacions molt tenses i parla molt bé de Francesc Ferrer i Gironès, que diu que tenia la virtut de retirar-se en moments de tensió al·legant un malestar i permetre que la cosa es normalitzés. Va ser a Punt Diari per amistat amb Modest Prats, de qui diu que era un home extraordinari: “Érem amics de sempre i sempre li vaig retreure que una persona intel·ligent com ell fos capellà. Ell em deia que no entenia que una persona que no era intel·ligent com jo fos metge.” Aquelles reunions diu que li van obrir la ment: “Hi vaig anar que era unidimensionalment metge i El Punt em va obrir”, tot i que ho considera una experiència estranya. Allà també hi era en Francesc Francisco-Busquets i recorda alguna reunió amb molt de vodka pel mig en què van acabar oferint la direcció a Pere Madrenys, que la va rebutjar.

Parlar amb ell és parlar de Girona. Li dol que hi hagi personatges gens coneguts i que ell considera de primer nivell, com ara el matemàtic Eduard Bonet i Guinó, fill del flequer de la cantonada de la plaça de Sant Pere, que va ser primer director general d’Estadística de la Generalitat. O un home que creu que mereixeria un llibre, també present en la primera etapa de Punt Diari i qui servia aquell vodka del qual abans escrivíem. Se li il·luminen els ulls parlant de Lluís Ribas Crehuet, fill del farmacèutic Ribas. Estudiaven junts i es van matricular a la carrera, Jubert a medicina i Ribas Crehuet a farmàcia. “Quan vaig acabar la carrera, potser encara no s’havia matriculat de primer –riu– i el seu pare no ho sabia.” Va obrir la coneguda botiga de roba a les Voltes de la Rambla. Riu recordant que va ser home de confiança del coronel Moammar al-Gaddafi, el president libi, que li va concedir l’exclusiva per vendre mitges i calces al seu país i també la roba per fabricar els uniformes de l’exèrcit. Joaquim Jubert guarda el recordatori de la seva mort. “Quan va saber que estava malalt, se’n va anar a una illa del Pacífic un any. Era una foto nu, en una platja blanca i fent un cant a la vida.” Joaquim Jubert continua treballant, preparant conferències i llibres. No para de prendre notes i visitar pacients. “La Bíblia és horripilant, hi ha més d’11 milions de morts violentes inspirades per Jahvè.” El seu llibre ho explica. Una lectura literària de la Bíblia: Històries de Jahvè.