A l’alcaldessa de Ripoll

Fa uns mesos vaig escriure en aquest mateix espai sobre l’abast i el significat del dret de les persones a empadronar-se i l’obligació de les administracions municipals a facilitar-ne els tràmits. Segurament l’alcaldessa de Ripoll no llegeix aquest diari –el deu trobar massa d’esquerres–, però no puc callar davant tant de disbarat. Aprofito, doncs, aquests 2.300 caràcters amb espais per recordar-li unes quantes coses fonamentals, de resultes de la seva lamentable decisió d’endurir les condicions d’accés al padró municipal. Que l’Ajuntament de Premià de Mar va haver de rectificar una decisió similar que restringia el dret a empadronar-se, obligat per una sentència judicial. Potser no ho sabia? O potser sí i es tracta d’una altra actuació populista intencionada que sap que està destinada al fracàs, amb l’objectiu de justificar les bajanades dites en campanya electoral? Que la seva decisió atempta contra un dret bàsic que no hauria d’estar en qüestió, com ja vaig dir en el meu article del mes de juny passat, i suposa, a més, l’incompliment d’una obligació que incumbeix tots els governs dels pobles i ciutats com és la d’empadronar els ciutadans que hi viuen. Que decisions com aquestes, lluny del que pensen els seus votants i fins i tot aquells que no en són partidaris però acaben convençuts de la bondat d’aquestes mesures, “perquè aquí no hi cabem tots”, no contribueixen gens ni mica a la pau social, a la igualtat de tracte i d’oportunitats, ans al contrari: converteixen les persones en objecte d’abús, explotació, manipulació i exclusió, mentre proliferen les màfies disposades a aprofitar-se’n, facilitant l’empadronament a canvi de diners. Que negar l’accés al padró a qui malviu en una habitació sense cap garantia contractual, no facilitar un empadronament social a qui no disposa de domicili fix, o negar-lo a qui simplement està en precari, és negar la realitat social i fomentar el mercadeig de la compravenda de padrons a Wallapop. Que la seva decisió no soluciona el problema, sinó que l’amaga i el multiplica, mentre fa bandera d’una mentida que vulnera els drets humans dels nostres conciutadans. Que la síndica de greuges de Catalunya li ha obert una investigació. Però tot això ja ho sap i, ara com ara, li és ben igual.