El català als mitjans

En David Brugué (08-01), en Toni Romero (10-01) i en Carod-Rovira (12-01) d’enguany s’hi refereixen en els seus articles. Faig pinya amb ells. Fa fàstic i angúnia de veure com s’hi degrada (als mitjans) la llengua. Cada cop amb més castellanismes: els pronoms en i hi, com si no hi fossin; els verbs ser i estar, a la castellana manera; la pronominalització verbal, també; les expressions i frases fetes, calcades del castellà; l’argot juvenil, igualment... De debò que tenen assessors lingüístics? Doncs, bufa! Darrerament, a la TV hi apareixen algunes subtitulacions amb tares. I, si hi afegim l’onada d’anglicismes que ens inunda, dels quals els mitjans catalans en fan difusió, ja som al cap del carrer. Fins i tot, en aquest diari, hi comença a haver alguna coseta d’aquestes i de mala puntuació del text. Ull viu! Fóra difícil adoptar mots catalans i prescindir dels barbarismes? Els periodistes han de ser, també, creadors de llengua, no calcadors. I l’IEC? Jeuen sota la figuera i tenen les portes obertes perquè hi entri de tot. I anar cobrant. Allò que els manca és amor per la llengua. Apunt final: la rebel·lia (molts se’n vanten) pot ser no fer cas dels virus idiomàtics que entren amb el vistiplau de l’IEC i no beneir les decisions errònies que comet.