Opinió

Mirades

Salvador Sunyer, patriota, referent

L’1 de febrer de 1924, tal dia com avui fa cent anys, va néixer al Veïnat de Salt Salvador Sunyer i Aimeric. Cal recordar-ho perquè tenim una certa tendència a oblidar-nos de les persones que han estat cabdals per al país. I Salvador Sunyer i Aimeric en va ser una. Un exemple de ciutadà pel seu comportament cívic i social, pel seu compromís amb el país, que el va portar a entrar a la política; això sí, com a independent. Una persona que va tenir una llarga vida, va morir als 93 anys el 9 de juny del 2017 després d’esmorzar i llegir el diari i saber que el país tenia ja pregunta per al referèndum. Salvador Sunyer no era independentista ni separatista, però se’n va fer en els seus últims anys perquè creia que era l’única sortida que li quedava al país.

Salt, el seu poble, en el qual va viure sempre, primer al Veïnat i després, quan es va casar amb Carme Bover, a Salt, el recorda. Un institut porta el seu nom i una estàtua el recordarà com la persona que va encarnar aquella unitat que li calia al poble després del procés d’independència que el va portar a ser una altra vegada un municipi. Sunyer va ser l’alcalde del 83 al 91, amb un equip jove i intentant treballar en consens amb la resta de forces polítiques, que també van anar a l’una per la independència del municipi. Per això, dins dels actes del 40è aniversari de la independència de Salt, un dels encàrrecs de la comissió va ser dedicar-li un llibre, que està enllestint l’historiador Lluís Serrano.

Sunyer va estudiar batxiller elemental, però als 14 anys va haver de treballar. Va ser auxiliar de farmàcia a la Ribas de Girona primer i a la farmàcia Simón de la plaça Marquès de Camps després, on va coincidir amb Turet, un exseminarista que el va orientar en les seves lectures, i després, amb el seu amic Lluís Mateu. A la rerebotiga de la farmàcia hi passava molta gent. Sunyer, home de fe i col·laborador del Patronat Parroquial Saltenc, es va formar com a mestre de català i va ser un dels grans mestres de català en una època difícil per a la llengua. Es va convertir en un referent, de tal manera que quan Jordi Pujol va ser desterrat a Girona després de passar per la presó a Saragossa, va preguntar: “Qui ens guarda aquí la casa?” La resposta va ser unànime: Salvador Sunyer.

Era un patriota en tots els bons sentits de la paraula i es va convertir en un referent. Senador per l’Entesa dels Catalans i diputat al Parlament, va ser feliç com a alcalde del seu poble, Salt. I també com a president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. La Creu de Sant Jordi que va rebre el 1994 va ser ben merescuda. Va escriure i publicar poesia, va escriure cantates amb música de Francesc Civil i del seu fill Miquel, va publicar la seva biografia A la vora del camí. I es va convertir en el referent indiscutible de diverses generacions. Miquel Berga té una frase que el defineix: “Ens va fer entendre que la bondat pot ser una forma d’intel·ligència.” Tenia una serena dignitat, un caràcter afable però ferm, era tenaç i tossut quan tocava i va viure d’acord amb el que li dictava la seva consciència basant-se en tres conviccions: la fe cristiana, l’amor a la família i la lleialtat al seu poble i al seu país. Cal recordar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.