Any de traspàs i crida

Com és sabut, aquest mes de febrer tindrà vint-i-nou dies. L’any 1980 és bixest, per dir-ho en forma culta, o any de traspàs, segons l’expressió tradicional i popular.

L’afegitó del dia 29 demostra que després de tant de temps encara no s’ha trobat –o no s’ha volgut aplicar– la manera de construir un calendari regular que s’ajusti exactament a l’any solar. Els dubtes i les contradiccions vénen de lluny, i es pot dir que totes les cultures antigues importants van establir el seu calendari, a la recerca d’una precisió mai no aconseguida. L’arrelament d’un calendari, per arbitrari que sigui, és tan fort, que encara avui coexisteixen en el món una gran quantitat de calendaris diferents. Sempre recordaré que un dia, en un hotel de Katmandú, em van dur un diari amb l’esmorzar, i el primer que em saltà als ulls fou la data: era el dia 1, del mes Baishak, de l’any 2027. Em va fer un gran efecte, perquè nascut com sóc el 1927 tenia la impressió d’haver-me convertit de cop en centenari.

Hi ha una cosa que ha sobreviscut a tots els canvis de calendaris de la nostra cultura: els noms dels dies de la setmana, dedicats al sol, a la lluna i als planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn, amb l’excepció dels països llatins, que han substituït el sol per la referència al Senyor, el “dominus”. Quan diem dimarts, dimecres, etc., doncs, fem servir encara uns noms imposats pels remotíssims caldeus; aquests mots constitueixen uns dels fils que ens lliguen amb la humanitat històrica més antiga. Els noms dels mesos ja són més “moderns” i acrediten la típica tendència afalagadora davant el poder: els mesos “Quintilis” i “Sextilis”, que precedien el “September” i l’“October”, foren rebatejats a honor dels emperadors Juli (Cèsar) i August.

El calendari gregorià vigent –decretat el 1582 pel papa Gregori XIII, de manera que d’aquí a dos anys tindrà ja quatre segles– no és prou satisfactori des del punt de vista científic, però a més presenta uns inconvenients pràctics en relació amb les formes de vida de la societat actual, la distribució del treball, etc. Ja fa temps que es parla de substituir-lo per un altre. La idea imperant és la sistematització: que tots els mesos tinguin quatre setmanes, que cada mes comenci el mateix dia de la setmana, etcètera. Es vol “normalitzar” el calendari, vaja. Suposo que tindria avantatges. S’hauria acabat allò de preguntar “el dia 18 s’escaurà en dijous o en divendres?” i aquella sorpresa anual de comprovar quin dia de la setmana serà Nadal, o un sant, o un aniversari. Evolucionem decididament cap a la perfecta monotonia.

El dia 29 de febrer de 1880, precisament, va néixer Josep Maria Folch i Torres. Un dia excepcional, i per això deia que ell només envellia un any cada quatre. Aquest 1980 també és un any de traspàs. Com si el calendari hagués volgut que poguéssim celebrar amb tota precisió el centenari del seu naixement. ¿Sabrem aprofitar aquesta coincidència? Què s’ha previst per al dia 29? Faig, des de l’AVUI, una segona crida en memòria d’aquest nacionalista, que hagué d’exiliar-se… i encara sembla que sigui en una mena d’exili oficial.