L’hora de l’emergència per sequera ha arribat

Finalment, després de molts mesos mirant al cel en va, ha arribat inevitablement el moment d’afrontar l’emergència per sequera declarada pel govern de la Generalitat, que de forma immediata es traduirà amb més restriccions d’aigua i més rigor en les sancions. Sis milions de persones que viuen en 202 municipis que se serveixen del sistema Ter-Llobregat es veuen afectades per una mesura que limita el consum a 200 litres diaris i que també ve acompanyada de restriccions severes al reg agrícola, al beure del bestiar i als usos industrials. La gravetat de la situació es va reflectir ahir amb una roda de premsa conjunta del president Pere Aragonès i el conseller d’Acció Climàtica en la qual van reiterar l’agraïment a l’esforç col·lectiu del país i van defensar l’eficàcia del pla preventiu aprovat el 2020 i desplegat el 2021. Sense aquest full de ruta, van remarcar, l’emergència per sequera s’hauria hagut d’aplicar molts mesos abans i les seves conseqüències sobre la societat també s’haurien avançat. La qüestió, doncs, ja no és tant si s’ha actuat amb prou anticipació com si ara s’està pagant la manca de previsió heretada del passat, quan les condicions climatològiques no ho convertien en una prioritat. La realitat és que l’efecte hivernacle ha alterat de forma evident el clima, sense que els negacionistes hagin demanat perdó per anys de menyspreu. La pitjor sequera del segle, tant en durada com en intensitat, obliga per tant a adoptar mesures extraordinàries per garantir uns mínims de subministrament. I alhora imposa també accelerar les inversions en les dessaladores, en les potabilitzadores i en l’obtenció d’aigua regenerada. Igualment tot aquest esforç ha de venir acompanyat de la necessària conscienciació cívica perquè tot estalvi és convenient. La situació implica uns efectes sobretot negatius al sector primari, que veient-se obligat a reduir la producció no té més remei que preveure la reducció de costos i segurament també l’augment de preus. I, pel que fa a aquest darrer punt, s’obre també un escenari en el qual molts ajuntaments hauran de decidir si apugen també el cànon de l’aigua. Sense oblidar que al darrere pot venir encara la fase dos de l’emergència.