A les verdes i a les madures

Aquella taca d’oli que van començar a escampar uns avis i àvies –els primers, els de Reus, el novembre del 2017– per reclamar la llibertat dels presos polítics, encara persisteix. A Tarragona, el grup 3a Joventut per la República, nascut a redós d’aquell primer, fa sis anys que surt als carrers i ara, en un moment en què els canvis socials i polític els feien plantejar si estaven “en un punt d’inflexió o en un punt final”, han decidit no parar i iniciar un cicle de Sopars per la República, cada dia amb un convidat diferent que aporti la seva mirada en el camí cap a la República. És el moviment dels que hi són “a les verdes i a les madures”, va dir Lluís Jové, un dels impulsors, en el primer sopar, que va reunir una seixantena de persones, amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a primer convidat. Un polític que va recordar que fa tretze anys que no milita en cap partit, després de deixar ERC, i que en la trobada va anar desgranant les possibles vies per arribar-hi i les raons per ser independents: la raó democràtica (“tenim dret a decidir quina mena de democràcia volem”), la del benestar (“l’espoli econòmic de Madrid perjudica a tothom que viu aquí, sigui de dretes, sigui d’esquerres, hagi nascut aquí o no”), la cultural (el català ha de ser “la llengua oficial única”) i la raó cívica (“el nostre ha de ser un projecte inclusiu; ser català és una opció”). Per Carod-Rovira, que veu inevitable la desobediència civil activa, ja n’hi ha prou de lliris: “Cal una mica de mala llet.” Però en tota la llista de vies n’hi ha una d’imprescindible: la gent. “Sense la gent no som res.” I la gent continua fent taca d’oli, a pesar de tot.