Homenatge als desconeguts

He tingut una experiència encoratjadora. En baixar d’un autobús interurbà, de l’empresa Soler i Sauret, em vaig deixar la bossa/motxilla. Portava tota la documentació, targetes, diners, claus, etc. No me’n vaig adonar fins passat un quart d’hora, vaig anul·lar les targetes –de banc i d’altres–, vaig trucar a l’empresa d’autobusos, vaig fer la reclamació per internet i res, cap notícia; em van dir que si els arribava alguna cosa tenien les meves dades i em trucarien. Em va entrar una certa desesperança: “No soc ningú perquè no tinc targetes d’identitat i com torno a casa?” A mesura que passaven les hores vaig ser conscient que havia de denunciar la pèrdua o la sostracció de tot. Al final de la tarda, en un últim intent, vaig tornar a trucar a l’empresa d’autobusos i, després de preguntar-me més dades, em van confirmar que havia arribat la meva documentació. La meva sorpresa en recollir-la: hi era tot, fins i tot un bitllet petit que guardava dins del clauer. Aquest desconegut per la seva honestedat mereix un homenatge a la vida.