‘Au!’

No fa gaire temps que vaig fer un viatge a Andalusia, lloc on tinc alguns amics de quan estudiava a Madrid i també de quan treballava de comercial per allà baix. Per tant, la meva estimació cap aquesta terra és natural. Però el que em va passar al restaurant de l’hotel em va fer rumiar. De cop, s’asseuen un matrimoni andalús a prop nostre i, evidentment, comencem a parlar. De seguida varen descobrir que érem catalans. I també, nosaltres, vàrem comprovar que ells tenien familiars que viuen al Principat. La xerrada va ser molt col·loquial, encara que no varen faltar alguns moments de crispació pel fet de voler ser independents o de parlar del Barça i el Madrid. Fins aquí, tot normal. Però l’endemà, quan esmorzàvem, vàrem tornar a coincidir! I llavors la relació ja no era la mateixa. Fins i tot l’home de la parella ens mirava i sense ni dir-nos bon dia, i exclamava: “Au... au... au...”, bastant alt i molt impertinent. Com volent dir que els catalans no deixem de ser una colònia reservada dels espanyols! Em va fer molta pena, perquè això demostra la manipulació que hi arriba a haver arreu de l’Estat veí! Sentir aquesta sensació tan negativa envers els catalans... Penso que l’odi en l’àmbit de gent poc informada o inculta és tan gran que marxar d’ells seria la gran solució per a nosaltres. És molt evident que hem de continuar lluitant per aconseguir la nostra llibertat.