Els toros i la fi del món

Ja se sap que una cosa porta a l’altra. I que la mala astrugància se t’apodera a partir d’una decisió equivocada. Un dia tanques una plaça de toros i tot seguit encadenes amb una sequera de dimensió bíblica. A pagar penitència s’ha dit! Això ens passa per ser poc espanyols. Perquè un espanyol com déu mana estima els toros i els toreros. I seguint aquesta fe, què pot anar malament? Així ho creu la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Als catalans, tot se’ns va tòrcer a partir del dia que vam decidir prohibir els espectacles taurins. “Després de tancar una plaça de toros ha vingut la sequera, el control polític i l’adoctrinament”, va dir. Tenim la fi del món a tocar, s’ho poden ben creure. I tot perquè un dia vam decidir allunyar-nos de la tauromàquia. “No conec cap lloc on la prosperitat i la llibertat s’hagin obert camí després de tancar-se una plaça de toros”, segons Ayuso. Mira que som burros els catalans de caure en aquest error que és de primer de presidenta de comunitat autònoma. No tancaràs places de toros si no vols caure en un procés imparable d’autodestrucció. Però si surt en el manual! I els catalans ens l’hem saltat a la torera! (Perdó, acudit molt fàcil!)

I no només això. Aquí seguim mesells. I ara engeguem una iniciativa parlamentària que vol regular les festes taurines i preveu posar fi a algunes modalitats. Si prospera, vuit de cada deu festes de correbous, tal com se celebren ara, quedaran parcialment o totalment prohibides. Apocalipsi total! Després de la sequera, quina altra desgràcia ens arribarà?

Faig una crida al govern català. Repensem-nos això de l’estat d’emergència. Per què dutxar-nos amb la mesura d’un didal? Per què treure aigua als pagesos? Per què no omplir piscines? Per què construir dessalinitzadores? Si la solució és ben fàcil i la tenim a tocar. Reobrim les places de toros! Fem que els toreros siguin fills predilectes del país! Siguem més espanyols que ningú! I tot fluirà. I la pluja arribarà. I ja no estarem assedegats.