Hipercontaminats

La nostra societat coneix diversos tipus de contaminació que causen molèsties i algunes, malalties greus. La contaminació atmosfèrica, la contaminació dels aqüífers, la contaminació acústica, la contaminació lumínica... totes ens estan impactant i ens canvien la forma de vida. El cel de les nostres nits no és el mateix cel que veien els nostres avis, quan l’impacte de la potència lumínica que desprenien els grans nuclis de població era una ínfima part de la que és ara. Les ciutats s’hi van adaptant, i prenen mesures contra el soroll, contra els fums dels cotxes, rebaixen els lúmens dels fanals públics... Fins i tot creen àrees lliures de fum a les proximitats de les escoles i centres de salut. Aviat espero que descobrirem una altra necessitat, cada dia més urgent, que ens ajudi a superar els efectes d’una contaminació moderna: la contaminació de la hiperconnectivitat. Poder estar connectat a tothora, en qualsevol lloc, és com abans era poder fumar a tothora i en qualsevol lloc. La hiperconnectivitat pot semblar innòcua, però no ho és gens, i per això encara és més perillosa. Potser els ajuntaments podrien començar a definir espais de la ciutat “lliures de connexió”, on no hi hagi manera de poder-se connectar a les xarxes socials per més ganes que en tinguis. I de pas potser també disminuiríem la contaminació acústica...