Lletra petita
La “gran” banca espanyola
“Com que els bancs no s’han ‘forrat’ a escala còsmica sinó només galàctica, els hem de perdonar uns quants milers de milions d’euros?
Igual que passa amb les xifres astronòmiques –a molts ens costa imaginar distàncies que surtin del mapa de la Terra–, les dades macroeconòmiques també solen ser inaccessibles per a aquells que ens movem estrictament en la gestió de les finances domèstiques i en l’obligació, cada cop més neguitosa, de quadrar ingressos i despeses mensuals. Però això no vol dir que no tinguem ulls per llegir ni ànima per escandalitzar-nos en veure les dades dels beneficis que va tenir la “gran” banca espanyola el 2023. Més de 26.000 milions d’euros. En quilòmetres seria com anar 87 cops fins al Sol i tornar. Xifres siderals de beneficis després d’impostos. I just es coneixen quan des de la part “socialista” del govern espanyol s’havia començat a insinuar que caldria revisar l’impost a les grans entitats perquè no s’han apujat tant els tipus d’interès com estava previst. És a dir, si no ho he entès malament, com que el Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell i Bankinter no s’han forrat a escala còsmica sinó només galàctica, els podríem perdonar uns quants milers de milions d’euros. Tant li fa que aquests 26.000 milions del 2023 hagin suposat un rècord històric de guanys, tal com reconeixen ells mateixos. Que són unes empreses que tenen per objectiu fer diners és evident i ja ho tenim assumit. Però quan es parla de beneficis a aquesta escala és impossible no pensar que alguna cosa està fallant. Sobretot quan la banca, des que es van desintegrar les antigues caixes d’estalvis, s’està allunyant tant dels seus clients. Mentre molts sectors laborals les estan passant magres adaptant-se als canvis que suposen les noves tecnologies, els bancs no han trigat gens a aprofitar-les, reduint plantilles i complicant la vida a les persones grans. Per això, quan a sobre es queixen i posen al crit al cel perquè se’ls demana més responsabilitat social –l’element que realment els faria “grans”– venen ganes de fer com els avis i guardar els estalvis sota el matalàs. Llavors recordes que no ho pots fer, perquè en lloc d’estalvis el que tens és una hipoteca que cal pagar.
