Ens creiem la crisi climàtica?

L’any 2020 es va publicar un estudi de la UE que avaluava les polítiques per afrontar la sequera endegades pels estats. Una de les conclusions era que, en la seva totalitat, la sequera era tractada com una crisi transitòria. Ho ha recordat el professor de la UdG Albert Llausàs, expert en crisi climàtica, que alerta, com tants altres científics, de la importància de no menystenir allò que ja tenim al damunt i que tindrà greus conseqüències sobre les nostres vides, la nostra societat i la nostra economia.

En tenim una primera gran prova ara que s’acaba de declarar l’emergència per la sequera a bona part del país, amb més de sis milions d’habitants afectats i greus restriccions per a la pagesia i la indústria. No es tracta només que no ens podrem dutxar o no podrem regar el jardí quan voldrem, és que perillen centenars d’explotacions agràries i milers de llocs de treball en la producció industrial. Poca broma.

Ara tots discutirem si s’ha fet prou aquests darrers anys, des del 2008, per preveure la situació actual, i és evident que no, però del que es tractaria ara mateix és d’estar treballant amb una clara visió de futur. M’ho comentava un pagès fa alguns dies: “A Israel no miren al cel. Tant els fa si plou o no.” Doncs això i molt més.

Torno a la pregunta: Ens creiem que som en crisi climàtica o encara ens pensem que això passarà quan torni a ploure? I llavors què? Farem com al 2008? Deixarem projectes enrere i ho confiarem tot a una meteorologia que només fa que oferir-nos proves, gairebé cada dia, que les coses estan canviant? I si no us ho creieu, mireu els rècords de temperatura màxima en un mes de febrer a l’Observatori Fabra, ahir tercer migdia seguit per damunt dels 20ºC, o fixeu-vos en el rècord absolut de la temperatura de l’aigua del mar a tot el planeta d’aquest diumenge: 21,12ºC. I no som ni a la primavera a l’hemisferi nord.