Illa i Mazón, pena i gratera

Es fa difícil discernir en la polèmica de l’aigua qui provoca més pena i més gratera. És Salvador Illa o és Carlos Mazón? El cap de l’ oposició proclama que l’aprovisionament d’aigua a Catalunya amb vaixell, des de la dessalinitzadora de Sagunt, “és una mostra de l’Espanya generosa i cohesionada territorialment”. El president del País Valencià insta el govern de Sánchez a donar garanties “per escrit” que l’operació “no perjudicarà la costa valenciana”. No sé qui dels dos ho és més, però per fer qualsevol de les dues asseveracions s’ha de ser, diccionari en mà, pallús i estúpid. La planta és d’una empresa pública, Acuamed, a la qual s’han aportat més de 1.500 milions de fons i que el 2022 va perdre més de 200 milions. De la informació que transparenten amb penes i treballs (com totes les empreses públiques) en podem llegir un conte per no dormir. La planta de Sagunt té capacitat per dessalar 22.900 m³ d’aigua al dia (n’ha promès 20.000) i ara amb prou feines treballa a un 10% de la seva capacitat. L’Ajuntament de Sagunt no té previst necessitar-ne més fins al 2025, quan entri en funcionament la gigafactoria de Volskwagen (recorden la planta de bateries?). Sagunt està aturada bo i que s’hi varen invertir 38 milions de euros, dels quals 16 venien de fons europeus. L’aigua que faran per a nosaltres la paga el ministeri i els vaixells, la Generalitat. Així de generosa és l’Espanya que exigeix garanties per escrit!