Un sopar amb moltes sorpreses

Què pot portar més de cent cinquanta persones a trobar-se un divendres al vespre a la presentació d’un llibre al Centre Parroquial de la Cellera? Doncs el mateix que les va portar el dissabte abans al Teatre de Bescanó. L’atracció de veure plegats el doctor Narcís Bardalet i la periodista Tura Soler presentant el seu llibre Rigor mortis, que ja va per la tercera edició i que serà un plat fort d’aquest Sant Jordi, sobretot si la sèrie El forense, que ara es pot veure a la plataforma 3Cat, es passa per TV3 com sembla previst. He tingut la sort de participar en unes quantes d’aquestes presentacions, com a públic o com a impossible moderador de dues bèsties comunicatives. Conec Bardalet des de fa quaranta anys i la Tura, gairebé. I per tant, les històries que s’expliquen al llibre me les conec bé, a vegades de primera mà. Però m’apassiona veure com la gent queda enganxada, gairebé hipnotitzada quan Bardalet fa allò de “Qui ets? Com et dius? Què t’han fet?”, que ha fet famós la promoció de la sèrie dirigida per Manel Alias i que ves a saber si tindrà més continuïtat que els sis programes enregistrats i que funcionen molt i molt bé a la plataforma. O quan explica què uneix la feina de forense a la de pediatre, o millor dit, el que uneix els acabats de néixer i els nens amb la gent més gran i amb problemes físics i de demència. A més, cada presentació té sorpresa. No és que hi surtin els casos més coneguts, és que es poden barrejar amb d’altres com un de zoofília o l’explicació de per què si has tingut una vida alegre, massa, potser és convenient fer-te incinerar un cop mort per evitar sorpreses com les que van tenir en el cas que ja hem qualificat com el del bodeguero.

Divendres passat, i d’aquí ve aquesta mirada, una vegada acabades les més de dues hores de presentació, vam decidir tot un grup anar a sopar a Can Co, el restaurant d’Amer que gestiona l’alcalde de la Cellera, en Sergi Serramitja. A part de menjar molt bé, com és habitual, la sorpresa va ser que es va presentar quan ja estàvem entaulats un personatge dels que mereixen aquest qualificatiu, en Xevi Vilaró. He de reconèixer que no el coneixia, però ara sé que aquest noi de 49 anys de la Cellera de Ter és un dels artistes més coneguts i difícils de classificar de casa nostra, amb obra venuda a mig món i unes crítiques espaterrants. Però va venir al sopar perquè un dia, ja fa molts anys, es va presentar a l’Institut Anatòmic Forense i va demanar pel doctor Bardalet. Volia pintar una autòpsia. En Bardalet, que toca molt de peus a terra, primer el va prendre per un boig, però alguna cosa hi va veure, perquè el va atendre, va indagar sobre la seva obra i, finalment, li va permetre pintar, no una, sinó dues autòpsies. En vaig veure l’obra i és sensacional, dins el que es coneix com a nou art realista, que és on han situat la primera obra d’aquest cellerenc amb obra fixa al Museu Vila Casas.

Vam sopar de primera, però la conversa va estar a l’altura: autòpsies, robatoris de CD, idees de bomber que van acabar com van acabar... Ja he dit que Xevi Vilaró és tot un personatge. Ara també tatuador. Un personatge per conèixer.