Sense dutxa
Estic convençuda que si es fessin plans amb un mínim consens tindrien més punts d’anar endavant
La sequera ha envaït el nostre territori i soc conscient que es necessiten adoptar mesures per afrontar la manca de pluja i aturar l’emergència. Però crec també que cal trobar fórmules basades en el consens i també que el primer que s’hauria de fer és solucionar problemes de base, com són les fuites d’aigua que es produeixen en centenars de municipis. Deixar els usuaris de piscines municipals sense dutxa penso que no representarà un gran estalvi d’aigua, si es té en compte que caldrà remullar-se en arribar a casa. L’estalvi potser es podria aconseguir a base de racionalitzar l’aigua i de conscienciar de la importància de fer-ne un bon ús. La solució de la dutxa ràpida d’uns deu segons a la sortida amb el banyador posat no permet ni eliminar el clor, amb els problemes a la pell que això pot comportar. Soc usuària de la piscina municipal de Palau de Girona i puc explicar la meva vivència, encara que es pugui considerar de poc relleu en el context de la sequera. Després de dues setmanes sense aigua calenta a les dutxes (per un problema tècnic, segons van informar), va arribar l’avançament anunciat de tancar l’aixeta i, en intentar fer ús de la instal·lació, em vaig trobar que aquell dia també s’havia espatllat la calefacció i que a tots aquests obstacles s’hi sumava el fet que l’aigua de la piscina ja és més freda des de fa uns quants mesos per la regulació climàtica. A l’hora que vaig arribar, la piscina estava buida de gent (aquest era el resultat), i hi havia usuaris molt preocupats per l’evolució de tot plegat. Com explicaven alguns, van a nedar per recepta mèdica. L’ús de les piscines esportives és per a molts terapèutica i en molts casos millora problemes físics. La presència de moltes persones grans ja havia desaparegut amb la baixada de la temperatura de l’aigua i si això hi sumem la resta de factors queda traduït en el fet que anar a nedar una estona es pugui convertir en un acte de valents o en una pulmonia, que el que farà és encarir el sistema sanitari. Les solucions no són fàcils i evidentment mai seran del gust de tothom, però cal que com a mínim siguin debatudes i raonades. Estic convençuda que si es fessin plans amb un mínim consens tindrien més punts d’anar endavant i serien més efectius per aconseguir els resultats desitjats.
