El carrer ha emès el seu veredicte

Aquesta setmana és un dels temes estrella de les tertúlies del carrer: el judici contra l’exjugador del FC Barcelona Dani Alves, acusat d’haver violat una dona. Per un moment, sembla que tots ens hem transformat en experts i expertes en violència sexual. Ho som en futbol quan hi ha un partit de màxima rivalitat, ho som en comunicació cada cop que tenim una notícia davant els morros, ho som en l’elaboració del bacallà al pil-pil si ens parlen de cuina, i ho som en tot allò que l’actualitat dicta. No seré jo qui posi en dubte el dret de tothom a opinar sobre qualsevol qüestió que li vingui de gust, però també tenim el dret a quedar astorats davant un dictamen que s’està emetent de forma generalitzada si parlem de la notícia amb què iniciàvem aquest article. Preguntin sobre el tema i parin l’orella: és impressionant la quantitat de gent, de diferents generacions, que encara s’escuden en el “Doncs que no hagués pujat a la zona reservada”, o en l’“Ella s’ho devia buscar”, per carregar la culpa sobre la denunciant. Que busca fama i diners, la dona suposadament violada, és un altre dels arguments soldats a l’ADN dels que s’entesten a culpar la víctima de l’abús i no l’agressor, o creure’s que podria haver fet alguna cosa més per no posar-se en perill. És un esquema de pensament tan arrelat en la societat, també en la gent jove, que fa feredat i que constata la fragilitat de la dona com a conseqüència de tots els prejudicis que suporta. Si a sobre hi ha un famós pel mig, la dona té les de perdre. No jutjaré Alves, ja hi ha qui s’encarrega de fer-ho. Però insisteixo que aprofiteu l’actualitat i genereu debat al respecte, sobretot si voleu constatar com el masclisme, que no és només cosa d’homes, perpetua la violència contra les dones.