Els reis del carnaval

A Vilanova del Camí, la celebració del carnestoltes té un nom indiscutible, el de l’associació del Camp del Rei, que pren el nom d’un dels barris d’aquest municipi. Des de fa gairebé quatre dècades organitzen el multitudinari carnestoltes infantil del municipi, però, a més, s’han anat guanyant per mèrits propis el regnat a les comparses d’adults fins i tot als municipis veïns.

Lluny de cap brillantor monàrquica, l’origen del nom del barri són els camps d’ametllers que eren propietat d’un pagès de cognom Rei. En aquest barri treballador nascut a mitjan segle XX, una colla de persones es van organitzar per dotar de vitalitat cultural i festiva el municipi. I així va néixer el primer carnestoltes infantil, l’any 1986. Entre aquells pioners hi havia Manolo Cano, avui president de l’entitat. Cano recorda la primera comparsa de carnestoltes de l’entitat: uns metges i infermeres que assistien una dona que paria un garrí viu entre serres i sang per tot arreu. Corria l’any 1988 i reconeix que el que van fer llavors “avui seria impensable”. Era el primer concurs de comparses de Vilanova del Camí i ja el van guanyar.

Després de disfressar-se pràcticament de tot, l’any 2011 van crear El Bosc Trempat, una comparsa que suposava un salt de l’associació cap allò més abstracte i conceptual. I els va anar tan bé que van guanyar als carnestoltes de Vilanova, Igualada i Santa Margarida de Montbui. En aquest darrer municipi, Manolo Cano explica que davant la sorpresa de tots “l’alcalde es va inventar in situ un premi a la millor comparsa local” atès que l’únic premi previst marxava al municipi veí.

Aquell també va ser un salt en l’ús i experimentació amb materials. Van crear el seu univers a partir de plàstic de retractilar que llençaven les empreses de la zona. I és que al Camp del Rei han fet economia circular quan gairebé ningú sabia què era. Quan l’Ajuntament va substituir la instal·lació elèctrica de l’antic cinema que fan servir com a seu, van aprofitar una muntanya de cables i trastos per fer una comparsa. I així, gairebé cada any, materials aprofitats prenen una nova vida a les mans d’aquests entusiastes del carnestoltes. Manolo Cano reconeix que a vegades han “arribat a tenir aquí una muntanya de ferralla impressionant”. Qui transforma tot això és tot un exèrcit de voluntaris que troba reforços quan els necessita. Manolo Cano, que és dissenyador gràfic, explica: “Tenim un equipàs de modistes, ferrers, fusters, electricistes, una mica de tot.”

Les comparses conceptuals s’han convertit en una marca característica de la gent del Camp del Rei. El president ho resumeix així: “A vegades ens pregunten de què aneu? I jo què sé... Inventem.” Guanyant premis a les rues d’Igualada, a Vilanova s’han guanyat una fama merescuda, però també l’obligació de reinventar-se i superar-se cada any. Cano creu que l’any vinent “hem de fer un salt”. Amb aquesta trajectòria, arribarà el moment que calgui rebatejar el barri com el Camp del Rei... Carnestoltes.