La sequera ve de molt lluny

De forma casual, em cau a les mans un document que es diu Propostes per a fer front a la sequera i escassetat d’aigua a Catalunya. El van publicar el juny del 2023 els col·lectius que es van aplegar a la Cimera Social per la Sequera el maig anterior. És a dir, més de mig any abans de l’actual declaració d’emergència per la manca d’aigua als embassaments. La primera frase del document ja és un cop de puny a les polítiques dels últims anys: “La sequera que vivim avui dia a Catalunya no només és causa de la falta de pluges, sinó que també respon a una mala gestió de l’aigua que ve de lluny, enfocada a satisfer totes les demandes per a tots els usos i interessos que les requereixen sense planificar prèviament quanta aigua tenim i per a què la destinem.” La diagnosi apunta a una manca de respecte cap als cabals ecològics de rius i rieres, a la sobreexplotació i contaminació d’aqüífers, al deteriorament de deltes i aiguamolls, a l’agricultura i ramaderia intensives, a una indústria, inclosa la turística, acaparadora d’aigua... També a inaccions com la manca de plans municipals de sequera i la falta de publicació de dades sobre el consum real dels municipis i els grans consumidors. Tot plegat, un sistema que trontolla absolutament quan l’aigua no cau del cel com cal. Més enllà de solucionar la que se’ns ve a sobre aquest estiu si no plou de forma abundant –de forma urgent s’haurien de reparar les canonades que deixen escapar el preuat líquid–, cal repensar de forma global les necessitats i la gestió, el que implica la gens fàcil tasca de repensar-nos com a societat.