Què serà de...

L’historiador de l’art Santos M. Mateos va llançar fa uns dies a la xarxa social X, abans Twitter, una pregunta ben pertinent: calen nous museus en el panorama museístic català quan la majoria dels existents malviuen? Per nous es referia al del Barroc a Manresa i al del Renaixement a Molins de Rei, tots dos amb un relat nacional, no local. El primer s’inaugurarà el 21 de febrer i el segon, si tot va bé, a la tardor. Enguany també seran notícia el Museu Morera de Lleida, que estrenarà edifici (el 20 d’abril); el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que reobrirà després de dos anys tancat (al maig); el Vinseum de Vilafranca del Penedès, que s’ampliarà (passat l’estiu); i del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, l’últim que en sabem, potser desfasat, és que la seva seu estarà a punt a finals d’any o potser ja el 2025. Totes les inversions destinades a dignificar les instal·lacions que allotgen les col·leccions històriques del país són benvingudes, li vaig contestar a Santos M. Mateos, però el seu interrogant continua sent oportú. Què serà d’aquests museus nous o renovats si no tenen prou pressupost i un bon equip de professionals per desplegar les seves activitats? Se’n preocuparan, les administracions, perquè desenvolupin programes (d’exposicions, de recerca...) en condicions, o tant els fa que el patrimoni quedi fossilitzat?