Empresaris del camp

A quins empresaris es referia el secretari general de CCOO, Unai Sordo, quan menystenia les mobilitzacions d’aquesta setmana dels pagesos dient que “els que s’estan mobilitzant no són treballadors per compte d’altri, són empresaris del camp”? Als empresaris del camp que han cotitzat més de quaranta anys i que ara tenen una pensió de jubilació que no arriba, ni de bon tros, als mil euros? Als que han de treballar a pèrdues, menjant-se sense pair els preus abusius de les grans cadenes distribuïdores? Als que prou feina tenen per mantenir l’explotació familiar, la qual, d’altra banda, aviat quedarà en terra de ningú perquè els descendents posen a la balança els sacrificis de treballar al camp amb les poques garanties que hi puguin viure dignament, vist el llistat amb la cinquantena de reivindicacions que ara els han portat a la mobilització? Perquè les columnes de tractors que entraven per la Diagonal i la Meridiana també són aquests empresaris. Són els pagesos i els ramaders, els petits i els mitjans. Els que han mantingut un model del camp català que està en vies d’extinció. Joan Caball, el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, deia dijous en la inauguració de l’exposició sobre els cinquanta anys del sindicat, al Palau Robert, que s’ha d’apropar la terra a la ciutadania en general i “cal posar el focus del món polític en la necessitat d’una pagesia forta”. La pagesia està fent el darrer alè i s’anirà afeblint si no fem nostres les seves reclamacions i els partits polítics –quin mal fan els que ara es volen apropiar vilment de les protestes!– s’hi comencen a implicar de debò.