La redacció precisa

Lluís Puig espera que Junts per Catalunya trobi la “redacció precisa” per poder aprovar la llei d’amnistia “perquè s’acabi el patiment de tanta gent”. L’exconseller de Cultura, a l’exili, va admetre a RAC1: “Tinc ganes que se signi i veure com s’aplica. Veure-la publicada al BOE serà molt bonic però ja veurem aquest sistema judicial quina capacitat imaginativa és capaç d’arribar a tenir.” Però quina és la redacció precisa? Heus aquí la gran qüestió. Junts va votar no a la llei perquè considera que, tal com està, no blinda tots els encausats del procés. El PSOE, en canvi, defensa que sí que ho fa i sols s’obre a fer petits retocs a una norma que veu sòlida i plenament constitucional. La comissió de Justícia, on va retornar la llei, té de límit fins al 21 de febrer per donar llum verd a un nou dictamen. Junts colla per variar un text pactat que els socialistes no volen canviar. I és que en el fons tant o més rellevant que la lletra serà la posterior interpretació que en facin els jutges. Ho diu Puig i ho hem vist en els darrers mesos: Manuel García-Castellón veu terrorisme on ningú més l’observa –perquè no n’hi va haver– i Joaquín Aguirre estima connexions amb Rússia que poc abans no servien per gaire més que per fer broma. Una cosa sembla força clara: la redacció no frenarà la imaginació.