El nen que duia faldilla a l’escola

Té 7 anys i dimecres va arribar a l’aula, ben cofoi, amb la faldilla de la germana prestada. Algun cop, anteriorment, s’hi havia presentat amb les ungles de les mans pintades de negre però dimecres va ser el primer cop que va sorprendre amb el vestuari elegit. El nen, el dia que es va entestar a dur faldilla, va seguir exactament la mateixa rutina que hauria mantingut si s’hagués presentat a l’escola amb pantalons de xandall. Ell simplement havia triat la peça que aquell dia li venia de gust lluir i no es va fer més preguntes. Suposo que a casa ningú li havia qüestionat la decisió. Mentre apareixia amb les ungles pintades, ningú es preguntava si s’identificava amb tal gènere o tal altre. Potser havia vist a la televisió el corrent del nail art, font d’inspiració de molts famosos, i l’havia copiat. Homes com ara Brad Pitt, Bad Bunny i Harry Styles ja han aparegut en alguna ocasió a la feina amb les ungles pintades. Ara bé, en el moment en què es va atrevir a posar-se una faldilla, el galliner es va esvalotar. El nen, recordem que té 7 anys, el més probable és que aquell dia hagués vist oportú vestir de forma diferent. I per què no? Hi ha qui es pregunta si el problema és que no se sent còmode amb el seu gènere i preferiria ser una nena. Hi ha qui comença a buscar-li gestos que el descobreixin com una persona homosexual. Hi ha qui ja veu algun trastorn o desordre. Qui més qui menys, necessita etiquetar aquell menor. Vivim en una societat que ho encasella tot i que està encara massa lluny d’aconseguir educar els infants lliures dels estereotips de gènere. Potser només és un nen que aquell dia volia posar-se una faldilla. Potser que el deixem créixer en llibertat sense estereotipar-lo. I acabarà sent el que realment vulgui ser.