Els obsedits

Un cop més la figura de Puigdemont esclata al centre del debat polític. Aquest cop d’una manera imprevisible arran d’unes declaracions contradictòries del líder del PP. En la mesura que s’anava coneixent la llei d’amnistia, els sectors del poder judicial contraris al text acusaven els independentistes perseguits de nous delictes exclosos o no previstos en l’aplicació de la llei. Per a tal finalitat indissimulada no han dubtat a retorçar la realitat fins a invertir-la del tot. Els únics que van usar la violència de manera brutal i organitzada va ser l’Estat espanyol contra els ciutadans que votaven l’1-O. Ara aquests jutges i fiscals obsedits a humiliar Catalunya pretenen acusar Puigdemont de terrorisme i d’alta traïció. Feijóo, junt amb Vox i la vella guàrdia del PSOE, era un dels portaveus més incendiaris en la criminalització de Puigdemont. Fent duet amb els jutges obsedits, afegien als delictes de rebel·lió, sedició, malversació i corrupció els de terrorisme i alta traïció. Mentre uns ho redactaven en les noves acusacions, els altres ho pregonaven als carrers de les Espanyes, i a l’Eurocambra. Aquest cop Puigdemont, fart del grau del linxament, sembla que només li ha calgut dir que “tot se sabrà” en relació a les negociacions de la seva proposta de “compromís històric” lliurada tant al PP com al PSOE. Sembla que la resposta del PP no va ser tan irada com venen. Segurament confiant en el de sempre, en l’engany perpetu. Però vet aquí que Feijóo de manera sorprenent de cop contradiu el seu discurs de linxament per dir que creu que Puigdemont no serà acusat de terrorisme i que seria favorable a indultar-lo després del judici. Malauradament a l’independentisme caïnita no li va faltar temps per acusar la víctima del linxament més gran que s’ha fet a Espanya contra un demòcrata de joc opac amb l’enemic.