L’home i la llengua pròpia

Els tractors que aquests dies aparquen a carrers i carreteres del país, amb ànim de revolta, tots parlen en català. Bé, les màquines rebufen i empudeguen l’aire, són els pagesos i pageses que hi van al damunt els que s’expressen en la llengua catalana, sense excepció. Ells són la terra i la terra no enganya i quan s’ha d’expressar ho fa amb la llengua de la mare que la va parir, o dels fills que va portar al món, i que en aquest racó de planeta no és altra que el català. Després van venir les fàbriques, i la necessitat de mà d’obra per fer créixer el negoci, i també la gana enllà, enllà de les Espanyes, la política i els mals polítics, amb les seves imposicions i també les guerres, i vet aquí per què el castellà és considerada també per alguns com a llengua de Catalunya. Ara bé, ni la terra ni els seus pagesos enganyen, i la llengua amb què s’expressen sempre que apareixen davant una càmera de televisió, o en una emissora de ràdio, és el català. Aquí ningú es caga en Dios, tothom es caga en Déu, no falla.

És allò que els experts en lingüística anomenen la “llengua pròpia”, concepte en el qual va pensar molt, des d’un punt de vista jurídic, un altre pagès parit en aquesta terra, en aquest cas, però, no pas un conreador de patates o criador de xais o vaques, sinó un cultivador de les lleis per extreure tot el suc possible de les normes legals, parides pels homes i expressades en paraules.

Efectivament, Josep Lluís Puig i Salellas tenia més cara de pagès que no pas de notari, si és que hi ha algun tret físic que identifiqui els fedataris. El que va delatar aquest home de lleis, fill d’un gironí i d’una empordanesa del mas Salellas, va ser la seva dedicació a la llengua del país, pensant en quina seria la millor solució jurídica per protegir-la i impulsar-la, però actuant de manera proactiva en la seva difusió i normalització. Per això, Puig i Salellas va ser un dels impulsors del diari Avui, el 1976, entre altres iniciatives.

Per aixecar acta d’aquesta i altres coses, així com del tarannà i la manera de fer d’aquest notari, uns quants companys de professió i també polítics es van reunir a Barcelona, dilluns al vespre, en un acte d’homenatge que el Col·legi Notarial de Catalunya va voler fer coincidir amb el dia del centenari del naixement de Puig i Salellas, el 12 de febrer del 2024.

La conclusió que es pot treure de l’acte és ben clara: Puig i Salellas va ser en tants fronts com va poder i en tots va ser reconegut i estimat. Aquesta és la conclusió lògica que es pot treure després d’escoltar els nou ponents de l’acte que van abordar la figura del notari tant des de la condició tant humana com professional, el seu pas per l’IEC, el consell social de la UB i la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat, la seva dedicació al dret civil català, a la llengua i, també, a la família.

Sembla mentida que un home dedicat a fer tantes coses tingués temps també per fer família i estimar-la. En va donar fe la seva filla Imma, que va parlar en nom de la mare i germans, i va delatar també l’afició del seu pare al bon menjar i a unes postres singulars a base de crema catalana, merenga, gelat de vainilla, cafè i alguna altra cosa. Postres de festa major, de pagès endiumenjat que estima la terra.