Més que una veu

Detall d’aquells per emmarcar, el que va tenir l’actriu nord-americana Sigourney Weaver durant la cerimònia dels Goya, en què va recollir el premi internacional. Weaver va tenir unes paraules d’agraïment a la dona que l’ha traduït al castellà en una trentena de pel·lícules. Ella és la dobladora catalana María Luisa Solà, una veterana professional que n’ha fet 85 i que, en plena forma, encara tradueix actrius tan reconegudes com Susan Sarandon, Helen Mirren, Glenn Close, Judi Dench, Diane Keaton, Jamie Lee Curtis, Faye Dunaway i Jane Fonda. L’endemà d’haver format part del discurs de Weaver, on la protagonista d’Alien i Goril·les en la boira o Els caçafantasmes va destacar que fins i tot el seu amic Bill Murray sempre havia defensat que la seva interpretació sempre sonava millor en castellà, María Luisa Solà va aparèixer en diferents mitjans on va agrair moltíssim les paraules de Sigourney Weaver. Va explicar que havia vist la cerimònia des de casa i que quan va sentir el seu nom es va aixecar i es va posar davant del televisor. “Volia comprovar si allò que estava veient era real o ho estava somiant; em va encantar”, va assenyalar, i va aprofitar per reivindicar una professió sovint poc valorada, la de doblador. “Hi va donar visibilitat”, va assegurar. La tradició del doblatge de les pel·lícules sempre ha topat amb els puristes del gènere que defensen a capa i espasa que els films s’han de veure en versió original per captar tots els matisos de la història que expliquen. Segurament tenen tota la raó, però a mi, que durant molts anys vaig fer d’anar al cinema, i de les sessions dobles, pràcticament una obsessió, em permetran trencar una llança per aquells doblatges mítics que han passat a la història. O és que en Darth Vader sonaria igual confessant a en Luke Skywalker que és el seu pare sense la veu d’en Constantino Romero, o Silvester Stallone cridant el nom de la seva dona Adrian al final de Rocky seria el mateix sense en Ricardo Solans? Ben segur que no.