La culpa no es pot repartir
Senyora Anna Simó, consellera d’Educació, la culpa és molt negra i ningú la vol. Els que manen –dit en general– tenen una habilitat especial per repartir la culpa entre la gent que –també en general– no té ni responsabilitat ni culpa del que decideixen els que tenen potestat –no autoritat– per fer-ho. Centrant-me en els problemes del sistema educatiu, diria, sense por d’errar, que venen dels anys noranta, coincidint amb la implantació de l’ESO. La culpa es deu poder repartir a mitges entre la Unió Europea i l’Estat i els consellers autonòmics responsables d’aquesta part de la vida en societat. Els que vàrem enllestir l’escolarització obligatòria abans –jo el curs 1984/1985– podíem avançar o havíem de repetir curs, eren els professionals els que ens avaluaven, i no tenien gaire miraments pel fet de si érem d’aquí –catalans– o de fora –els que rebien la designació de castellans, o castellanoparlants. Tots, a la mateixa olla i sota el mateix foc, que anava fent xup-xup entre cruiximent de dents, plors i també algunes alegries.
Barcelona