Anuncis amb bombo i platerets

Un esperançador estudi ha apuntat, aquesta mateixa setmana, que el càncer de mama es podria detectar a través d’un senzill test de saliva que només costaria uns cinc euros. M’emociono, i les dones m’entendran, perquè em toca demanar cita per fer-me una mamografia de control. Després llegeixo que la investigació ha estat impulsada per científics dels Estats Units i de Taiwan, així que és fàcil sospitar que, d’aquí que ens arribi, passaran encara uns quants anyets. Podem arribar a entendre que els descobriments lligats a la salut de les persones són complicats, lents i costosos, però no sé si cal anunciar a so de bombo i platerets cada pas. No parlo només d’aquest darrer, el del test de saliva. Hem llegit descobriments per frenar l’Alzheimer, o l’envelliment, o la diabetis, o tot tipus de càncer... però la lletra petita no ens alertava prou que no ens féssim encara gaires il·lusions. Moltes farmacèutiques, especialment si són cotitzades, viuen de cada avenç que fan, ni que sigui petit. Que si el primer assaig clínic, que si els primers resultats amb animals, que si els segons amb humans, que si la presentació en un congrés... És estrany el dia que no llegim sobre un nou pas que millorarà les nostres vides, però convindran amb mi que és ben difícil destriar el gra de la palla en molts dels casos. L’excés redundant pot provocar també un cert dèficit d’atenció en l’audiència que sospita que no tot pot avançar de manera tan fantàstica un dia sí i un altre també. I menys quan veiem que aquests mateixos hospitals fa anys que duen a terme una feina extraordinària, però lluitant contra la manca de recursos, contra les dificultats de finançament i contra els problemes per retenir un talent que marxa a altres països tot buscant millors retribucions.