Honorable conseller

La Generalitat, més ben dit, el seu govern, passa olímpicament de la gent gran i de les seves necessitats quan pateix determinades malalties que la incapaciten. L’espera per obtenir la incapacitat, la minusvalidesa, a Catalunya, es mou entre els dos i tres anys; a la resta de l’Estat, sis mesos com a màxim. Per al govern som ciutadans de tercera i, com més espera, els oblidats esdevenim carn de cementiri. A un amic li va arribar la citació per a la revisió quan les seves restes reposaven des de feia tres mesos al cementiri de Montjuïc. Ningú es responsabilitza d’aquest desgavell; som grans i, en comptes de produir, segons el govern, cosa insòlita, malbaraten el que ens pertany, els estalvis de tota una vida de treball pagant religiosament els impostos. A qui hem de reclamar uns drets que la mateixa Constitució ens avala? Als que ens governen des de l’oblit? Honorable conseller de Salut, la dignitat del vostre càrrec comporta transparència, compliment i, sobretot, entre altres obligacions, no oblidar-se de la gent gran i de les seves necessitats.