Quin Feijóo ha guanyat a Galícia?

A la vista del resultat de les eleccions a Galícia, la primera pregunta que ens hem de fer des de Catalunya és quin Feijóo les ha guanyat: el que dies abans es mostrava partidari de negociar un indult amb Puigdemont o el que, pressionat per les diferents famílies que controlen la cúpula estatal del partit, va haver de recular a mitja campanya. En aquest sentit, serà interessant veure com evolucionarà la treva amb l’ala dura representada per Isabel Díaz Ayuso i fins a quin punt l’enfortiment de la posició de Feijóo que significa la victòria gallega marcarà el full de ruta estatal envers el conflicte català. Perquè, tot i haver revalidat de manera clara la majoria absoluta al parlament de Santiago de Compostel·la, els populars no poden perdre de vista l’espectacular ascens del BNG, una aposta territorial per la cultura i la identitat pròpies en la mateixa línia del que està passant a Euskadi o Catalunya. Els populars també haurien de reflexionar sobre el fracàs de l’estratègia d’homologar la formació liderada per Ana Pontón amb ETA, que ara el BNG estudia portar a la justícia. Perquè més enllà de la seva victòria, ara amb dos diputats menys, la suma del BNG (25 diputats) i el PSdeG (9 diputats), tots dos favorables a l’amnistia, incorpora un escó més en relació amb els anteriors comicis. El que sí que és indiscutible és la patacada que han experimentat els socialistes, que han deixat nou escons pel camí i han pagat cara la improvisació d’un candidat que no ha tingut temps suficient ni per donar-se a conèixer ni per seduir prou electors. El mateix els ha passat a Sumar i Podem, esborrats de l’hemicicle perquè els vots que han rebut no han superat el 5% necessari per obtenir representació. Al capdavall la fragmentació del cartell electoral de les esquerres no ha ajudat a desbancar els populars, que, fidels a les batzegades habituals, ara s’afanyen a intentar projectar el resultat en clau nacional per erosionar un PSOE que ja pensa en les següents cites electorals d’Europa i Euskadi. Sempre s’ha dit que Galícia tenia un microclima electoral, on la gent és capaç de premiar un candidat desdibuixat per l’ombra del mateix Feijóo i que ni tan sols ha acudit als debats on l’han convidat.