Carnaval a duo

Al Maresme som gent amb un cert sisè sentit. Tenim persones que en determinats moments de la història, sobretot durant la més recent, han sabut aprofitar l’oportunitat per treure’n un profit, per arriscar amb una aposta que inicialment no semblava cap bona idea, però que amb els anys ha anat consolidant-se com un encert innegable. Tot escombrant cap a casa, un dels millors exemples que argumenten aquesta manera d’avançar-se al futur és el Carnaval de l’Alt Maresme, organitzat per Pineda i Calella, que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Sí, ho han llegit bé. A la zona nord de la comarca celebrem el carnestoltes, hi ho fem llençant la casa per la finestra, una setmana després que la tradició l’hagi matat i enterrat. La cita festiva, que aquest any ja n’ha sumat vint-i-tres, ha aplegat una trentena de colles i uns 1.500 participants d’arreu de Catalunya. Forçada a aturar l’activitat per culpa de la pandèmia, els darrers temps ha carregat piles i pràcticament ha recuperat les xifres del 2019. Tant a dins com a fora de la rua, on el públic sempre s’ha mantingut fidel. Però fem una mica d’història. El carnaval concebut com una rua més participativa i amb un plus d’espectacularitat buscant ressò més enllà dels límits municipals va néixer a Calella als anys vuitanta. L’embranzida d’un grup d’activistes locals va encendre una flama que es mantindria amb més o menys fortuna fins que desavinences amb el consistori de torn hi van posar punt final. La proposta lúdica, però, ja s’havia fet un nom i tancar-la dins el calaix no era una opció. Des del barri del Poblenou de Pineda, a tocar de Calella, van afrontar el repte d’agafar-ne el testimoni amb més voluntat que no pas mitjans. Però el destí de la trobada era recuperar l’empenta que mai no s’hauria d’haver acabat. Una empenta alimentada des del primer moment per la proposta d’organitzar la rua el cap de setmana posterior al carnaval oficial. D’aquesta manera tan simple els responsables es garantien una major participació, en tant que facilitaven que les colles que ja tenien compromès el carnestoltes oficial, poguessin tornar a lluir vestits i balls en una nova jornada. L’incentiu dels premis en metàl·lic, aquest any arribant als 14.000 euros a repartir, també va ser un bon al·licient, sens dubte. Quan la gent de Calella va veure que el seu carnaval havia ressuscitat van prendre una sàvia, i no sempre fàcil, decisió: parlar amb Pineda i proposar-los afegir-se a l’organització. L’entesa va ser immediata i des de llavors el bon veïnatge i la col·laboració entre els ajuntaments ha permès mantenir una festa que va camí de complir el quart de segle amb una bona salut de ferro. Durant aquest temps s’ha escurçat el recorregut, s’ha reduït l’horari i s’ha canviat l’inici i el final de la rua, però han estat canvis que no han afectat gens l’esperit final d’una celebració que demostra que la suma d’esforços pot donar molt bons resultats.