Univers dalinià
L’exposició temporal d’El Crist de Portlligat, a Figueres, és un dels millors homenatges que es podien fer per commemorar els cinquanta anys del museu dalinià. Coincidint amb l’exposició del Crist, també s’ha obert al públic la casa natal de Salvador Dalí, on es fa una visita a les estances privades de la família tot resseguint la vida i trajectòria de l’artista, amb un extraordinari muntatge virtual. El pintor volia que el Teatre Museu convertís la seva ciutat en el centre mundial de la peregrinació daliniana. La seva intenció, expressada i recollida documentalment, era que les obres haurien de quedar dipositades de manera fixa i permanent al Teatre Museu, malgrat que després de la seva mort s’integressin al Patrimonio Nacional. Un desig de Dalí que no es va respectar. Moltes obres importants van anar al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, i mai més han tornat. El fet és que en el seu darrer testament, signat a Púbol el 20 de setembre de 1982, davant del notari de la Bisbal José María Foncillas, Dalí convertia l’Estat en el seu hereu universal, i no mencionava per res el Teatre Museu figuerenc.
Cinquanta anys després, seria un bon moment per reivindicar que tornin, encara que sigui de manera temporal, alguns dels quadres que són a Madrid. Un aniversari que ja s’ha començat a celebrar a la ciutat, on tant la Fundació Gala-Salvador Dalí com l’Ajuntament de Figueres i altres entitats, com ara els Amics dels Museus Dalí, ja han iniciat actes i esdeveniments, que reafirmen la centralitat daliniana de la capital empordanesa. En aquest context seria bo que es recuperessin les visites guiades que es van iniciar l’estiu passat, i que es facin noves rutes per escenaris urbans que van marcar part de l’adolescència i la vida del pintor. Podrien ser espais com ara l’institut Ramon Muntaner –on el jove Dalí va crear la revista Studium–, la casa modernista Mas Roger –on la família va acollir García Lorca i Luis Buñuel–, la llibreria Canet i la cafeteria Astoria de la Rambla, el Museu del Joguet, on es pot veure l’Osito Marquina, amb què jugaven l’Anna Maria i Salvador Dalí, o el Celler de Cala Teta, a l’hotel Duran, on el pintor anava a dinar i feia llargues sobretaules.
