Pregunteu-li si sap què és una migranya

Arriba a les farmàcies el primer medicament per tractar i prevenir les migranyes. Llegeixo aquesta notícia a tots els mitjans i per poc no ploro de l’emoció. L’estrena del nou fàrmac m’enganxa quan els meus episodis fan baixada. Suposo que perquè fer-se gran ha de tenir algun avantatge i perquè en el moment en què tens fills el cos de la dona és prou savi per entendre que a partir d’aquell moment no es podrà reservar gaire temps per a ella, i encara menys per emmalaltir. Però no puc deixar d’aplaudir la notícia, quan ni tan sols he passat dels titulars, perquè penso també en les persones que encara han de passar pel calvari de les migranyes. També les que encara no ho saben perquè la perversa malaltia ni tan sols ha fet el seu debut. Aparco per uns instants l’eufòria i rebaixo les expectatives. Bàsicament perquè em ve al cap el quid de la qüestió: tothom hi tindrà accés? És aleshores quan miro de predicar amb l’exemple que sempre dono i llegeixo més enllà del titular. Resulta que la Seguretat Social només el cobrirà a aquells pacients que tenen entre 8 i 14 crisis de migranya al mes i han passat per tres tractaments previs sense resposta. Si es pogués fer una porra, ara mateix, la meva aposta seria que el 99,9% de les persones que malviuen per culpa de la migranya en queden expulsades. Aviam si algú que conegui la persona o persona que ha establert aquests paràmetres li pot preguntar, de part meva, si considera que tenir una migranya a la setmana, o al mes, no és prou invalidant per merèixer ajuda, o si sap que la majoria de migranyosos s’automediquen, sobretot els que ja tenen una edat, perquè s’han cansat de tractaments frustrants. Que li pregunti, sobretot, si sap què és una migranya.