L’enrocament de la cúpula judicial
L’escrit signat per una majoria de la junta de fiscals del Tribunal Suprem acusant el Tsunami Democràtic de ser un “grup organitzat de caràcter terrorista” i Carles Puigdemont de ser-ne el “líder absolut” és un símptoma més de la trencadissa que amenaça l’estat de dret a Espanya, com a conseqüència de la falta d’independència i de la posició clarament política d’una part substancial de la cúpula del sistema judicial. L’esmentat escrit compra fil per randa el relat del jutge instructor del cas a l’Audiencia Nacional, Manuel García-Castellón, construït sense prova, ni indici sòlid que el sostingui, sobre la base d’una distorsionada sobredimensió de fets, conseqüències i implicacions, i amb el prejudici ideològic i l’especulació com a únics fonaments per a la imputació d’un delicte de la magnitud del terrorisme. Un relat apartat de la realitat, el rigor i la imparcialitat exigibles a un procediment judicial, que no només ha estat contestat per la mateixa fiscalia de l’Audiencia Nacional, sinó també posada en evidència per la negativa de Suïssa (en dues ocasions), dels Estats Units i del Canadà a les comissions rogatòries enviades per García-Castellón en el marc de la seva esbiaixada investigació.
La qüestió va més enllà d’un afer purament jurídic, ja que no es pot desvincular la reactivació del cas Tsunami Democràtic, la imputació sobtada del delicte de terrorisme a Carles Puigdemont i Marta Rovira, entre d’altres, i els moviments erràtics del jutge per sobredimensionar el cas, de l’acord polític per aprovar una llei d’amnistia per als delictes relacionats amb l’1-O del 2017 a Catalunya. Un acord que va propiciar la investidura de Pedro Sánchez i una segona legislatura de govern progressista, que té l’oposició ferotge de la dreta i de les instàncies de l’Estat sensibles a la seva corretja de transmissió, inclòs el Consell General del Poder Judicial i tots els càrrecs de l’alta judicatura que en pengen. L’escrit dels fiscals del Suprem és un indicador més de l’enrocament d’aquest sector, de la seva politització, de la rebel·lió que planteja al si de la fiscalia general de l’Estat, que estan dinamitant a marxes forçades la confiança dels ciutadans en l’estat de dret espanyol i la seva credibilitat internacional.