Estic estupefacte. Però estupefacte, estupefacte, eh! Com aquella llegendària oïdora de ràdio. Estic sorprès, atònit, admirat, esbalaït, meravellat i garratibat, sinònims d’estupefacte que trobareu al diccionari. Què deu entendre per Catalunya el govern del meu país si pot barrinar el cervell dels ciutadans amb una campanya que diu que Catalunya ja no dependrà de la pluja el 2030? Ah, no, rates sàvies? De què dependran els boscos, els sembrats, el secà, els rius, els estanys, les fonts, els aiguamolls i els embassaments si no de la pluja? No hi entra això, es veu. Fan els comptes del gran capità, que deia l’àvia Neus. Dels 400 hm³ que es consumeixen a la regió metropolitana (Catalunya, per ells) ara en produïm la meitat. Planifiquen inversions per 2.400 milions que faran que la producció augmenti en els 200 hm³ que falten per autoabastir la regió metropolitana (Catalunya, per ells). Serà el 2024 (+35 hm³), el 2025 (+80 hm³), el 2028 (+60 hm³) i el 2029 (+30 hm³). D’aquí a sis anys, diuen. Obliden que d’aquí a sis anys, tots calbs. Veurem quants d’aquests 200 hm³ no arribaran i veurem quants de més se’n necessitaran per al 2030. I el que és més gros... Què s’empatolla ara el conseller amb el 2030? Com si acabés d’arribar! Des del 2016, fa ja set anys, que és l’home fort i de confiança de la conselleria. D’abans del 155 i des d’abans que comencés la sequera. Deixa-ho, Mascort, deixa-ho. Abans no t’ofeguis sense aigua.