Perspectives d’una guerra estancada

Dos anys després de l’atac rus a Ucraïna, és descoratjador que el conflicte estigui estancat al camp de batalla i, sobretot, en l’entorn de les solucions diplomàtiques. Sobre el terreny, Rússia està guanyant posicions. S’hauria de poder dir que aquest és un fet conjuntural, determinat per la falta d’armament en l’exèrcit ucraïnès a causa del bloqueig dels Estats Units, però un hipotètic triomf de Donald Trump al novembre obriria una pèssima perspectiva per a Zelenski, igual com ho ha fet des de l’octubre el desplaçament del focus d’atenció geopolítica i mediàtica des d’Ucraïna al Pròxim Orient. Des de l’òptica d’Europa i de la UE, confiar el futur de la guerra a Ucraïna a una victòria demòcrata en les eleccions dels EUA és una puntada endavant irresponsable i un regal de mig any a l’estratègia de Putin. Més enllà de facilitar l’ingrés d’Ucraïna a la Unió, Brussel·les ha de definir quines iniciatives pren per ampliar el suport a l’exèrcit ucraïnès i, alhora, guanyar posicions en el tauler de joc diplomàtic per quan arribi el moment d’una solució negociada. Dos anys és prou temps per haver-se adonat que, ja reconstituïda després del desmembrament de l’URSS, l’aposta de la Rússia de Putin és recuperar el rol de potència global, de contrapès geopolític als Estats Units, igual com fa la Xina en l’àmbit econòmic. Rússia mai ha deixat de contraposar els seus interessos als dels EUA, però fins a la invasió d’Ucraïna –que no va començar el 2022 sinó el 2014– ho feia intervenint en conflictes en què un dels dos bàndols manifestava hostilitat als Estats Units.

Europa té a davant Putin, un autòcrata sense miraments per eliminar físicament els opositors a un mes d’una pantomima electoral, detenir i condemnar en judicis sumaríssims persones que posen espelmes a la memòria de Navalni o posar en cerca i captura la primera ministra d’Estònia o el ministre de Cultura de Lituània. Un triomf militar nítid de Rússia a Ucraïna donaria ales a Putin en la seva obsessió per reagrupar territoris escindits. El llenguatge desafiant de Rússia exigeix fermesa i intel·ligència a parts iguals per preservar Europa d’una escalada de conseqüències funestes.