Dependència

El govern ha publicat a les xarxes aquesta setmana una infografia que apunta, amb valentia, que el país deixarà de dependre de la pluja a partir del 2030. Hi detallen que la regió metropolitana de Barcelona consumeix cada any 400 hectòmetres cúbics i que, actualment, se’n produeix la meitat a través de les dessalinitzadores, la regeneració i els pous. I hi afegeixen sense tremolar ni un segon que en els pròxims anys tenen previst invertir més de 2.400 milions d’euros en accions per produir-ne encara més.

Si l’objectiu era causar impacte, repte assolit: més de 418.000 reproduccions, mig miler de repiulades i gairebé 400 comentaris. I tot, la setmana que el govern ha hagut d’afrontar un ple monogràfic sobre la sequera en què l’oposició va centrar les seves queixes en la inacció de qui mana a l’hora d’anticipar-se a la jugada i preparar el terreny per quan arribés un període llarg com l’actual, sense pràcticament gotes caigudes del cel. “Que no plogui no és culpa del govern, però sí que tenen la responsabilitat de no haver-se preparat prou”, va dir Laura Borràs fa pocs dies.

Per això, un recull de promeses per resoldre-ho i un titular llaminer semblaven una bona idea per sortir al pas. I ho hauria estat, si no fos pel contingut. I per moltes altres coses. Perquè encara no fa ni 20 dies que els pagesos d’arreu del país van envair carreteres recriminant un feix de despropòsits a l’administració, entre els quals tot el que té relació amb la gestió de la sequera. Pagesos d’aquí i d’allà coincideixen que les restriccions pel reg i la manca de pluges fan perillar centenars de milers de cultius. I la resposta del govern per a tots ells és que, si sobreviuen sis anys, no hauran de patir mai més.

La infografia també arriba després d’un any en què els experts s’han fet un fart d’alertar que, cada dia que no plou, moren més arbres als boscos. Fa uns mesos sortia una dada demolidora, curiosament de la mateixa administració que ara augura un futur en què no caldrà mirar el cel: un de cada 10 arbres del Bages, el Moianès i Osona està tocat de mort per la falta de pluges. Una dada que, a més, confirma que la Catalunya central és un dels llocs on la manca de ruixats està sent més severa.

Encara més, l’hemeroteca recent demostra que, a la mateixa zona, hi ha arbres que, si no moren per sequera, moren per calcinació. A principis d’any, en només tres dies, el Bages va patir dos incendis forestals, a Monistrol de Montserrat i a Sant Salvador de Guardiola. Fonts expertes del Departament d’Interior van sortir al pas al cap de pocs dies per deixar clar que la sequera extrema fa que els boscos puguin cremar més fàcilment en qualsevol època de l’any, fins i tot a l’hivern.

Si la cosa va de dependències: de la pluja, en depenen boscos i camps (ara i sempre, m’atreviria a dir, amb la mateixa valentia que el Departament quan fa infografies); dels cultius, moltes famílies, i dels vots, en depèn el polític. I, en temps tan convulsos, una mala acció per guanyar-ne és fàcil que acabi sent una maniobra perfecta per perdre’n.