Tenir una mirada cultural
Una conversa amb Xavier Albertí pot donar molt de si. Imagineu, doncs, quin univers ens han obert tres conferències seguides com les que Albertí ha ofert a Lloret aquest mes de febrer. Iniciava el cicle el dia 15 parlant del pintor Josep de Togores; el seguia el 22 amb la figura d’Ismael Smith, autor d’una de les obres més interessants del cementiri de Lloret, i demà passat centrarà la seva xerrada en Nicolau Maria Rubió i Tudurí, l’arquitecte i paisatgista que va dissenyar els jardins de Santa Clotilde. El regal que ens ha fet Albertí ha estat immens. Per ell, els tres artistes –amb aquest títol s’han presentat les tres conferències– són tres figures transcendentals per a la construcció del Lloret contemporani. Però, més enllà dels tres personatges, Albertí ens ha convidat a reflexionar com a lloretencs sobre el municipi, el país, la llengua i la cultura. Donant visibilitat a De Togores, Smith i Rubió i Tudurí, i posant en relleu l’obra que ens han llegat, Albertí ens ha plantejat un interessant exercici de memòria col·lectiva. No només ens ha acostat tres figures rellevants vinculades a Lloret i que no han tingut el reconeixement que es mereixen, sinó que també ens ha convidat a reflexionar sobre la nostra identitat com a lloretencs. Albertí ens ha parlat del comportament humà individual i col·lectiu i ens ha mostrat el que defensa públicament arreu: que l’objectiu de la cultura és crear col·lectivitat, sentiment de pertinença cultural, i que cal defensar la cultura com una eina essencial de la nostra vida quotidiana. Que és necessari, també, tenir una mirada cultural. Xavier Albertí té un meravellós poder d’oratòria que captiva, i ho sap. Aquest talent, combinat amb una memòria prodigiosa per a noms i dates que enlluerna i amb el seu tarannà sobri i cabareter a la vegada, ens deixa molt més del que ens ha explicat. Ens ha obert una porta a sentir-nos orgullosos del nostre patrimoni. Ens ha obert la porta a la necessitat de tenir també a Lloret una mirada cultural. I tot plegat ha passat a l’entranyable escenari del Casal de l’Obrera, el primer escenari on va pujar Albertí. I això ha estat gràcies als membres del casal, que han cedit l’espai per a les conferències, un espai de cultura i que Albertí reivindica per crear aquest sentiment col·lectiu de pertinença.
