Edatisme

Se’n diu així de la discriminació de les persones per raó d’edat que es reflecteix en determinades pràctiques socials en detriment de la seva dignitat personal i del seu dret a una vida satisfactòria. D’actituds compreses dins aquest qualificatiu no ens en manquen i n’exercim a diari sense ni tan sols identificar-les: des del tracte infantívol que sovint dispensem a les persones grans fins a la seva invisibilització. D’un temps ençà, i especialment després de tot el canvi que va suposar la pandèmia i la implementació sobtada de les noves tecnologies des de l’administració fins a la banca, els grans oblidats i especialment perjudicats per aquests nous models han estat la gent gran, a qui personalment em resisteixo a designar amb el mot avis perquè no és inclusiu per a qui no té aquesta condició familiar. Ara que el govern ha pres la iniciativa per tal de posar fi al problema generat per la manca de caixers als pobles de les nostres comarques –una altra més de les formes de discriminació de la gent gran perpetrades per les entitats bancàries–, que afecta un sector de la població no avesat al pagament amb targeta ni amb mòbil, es van posant al descobert altres formes de discriminació per raó de l’edat. En el transport públic això ja es va traduir en la impossibilitat de pagar amb diners en metàl·lic si no es disposava de targeta de transport o de targeta de crèdit, cosa que ja va provocar que algun conductor intransigent impedís l’accés al bus a persones grans usuàries ocasionals que no disposaven de cap altre mitjà de pagament que no fos moneda de curs legal. Apareixia doncs una nova forma de discriminació que no s’ha revertit, sempre en pro de l’eficiència i la rapidesa del servei. Es detecta també una altra pràctica constitutiva d’edatisme consistent a apressar la gent de certa edat a baixar del bus sense que el conductor maniobri per acostar-se a la vorera inclinant el vehicle per permetre’n el descens segur, per estalviar-se maniobres i guanyar rapidesa. Aquesta mala praxi afecta de nou un col·lectiu que –no ho oblidem– cada dia serà més nombrós i a qui sembla que ens hem assignat el dret de trepitjar-lo en pro de l’eficàcia d’un servei públic del qual ells també són usuaris. Ja hem après a identificar actituds masclistes, sexistes i racistes. Ara ens toca identificar i denunciar les edatistes.