Tot seran presses

Les 24 hores que han donat a Ábalos perquè desaparegués d’escena no seran les úniques presses que els entraran en els propers dies, bo i que l’ultimàtum ha fet l’efecte contrari del que buscaven. Les altes instàncies es mostraven convençudes que l’exministre i exsecretari d’organització faria el millor per al partit. Però havien calculat malament. El protector, avalador i arrendador de Koldo no té clar que els seus interessos i els del partit que l’ha alletat fins a fer-lo gran coincideixin. Passar-se al grup mixt no era el que esperaven d’ell. Diria que esperaven alguna cosa com això que en Salvador Illa en diu “estar a l’alçada”, i que és el que espera que Junts i Comuns facin amb els pressupostos de la Generalitat. Put a cremat, que diria l’àvia Neus. Amb Ábalos. Amb Koldo i amb Sánchez a Madrid. I amb Illa a Barcelona. Put a cremat la pressa sobtada per als pressupostos de la Generalitat. Put a cremat l’explicació peregrina de compliments amb el que fins ahir eren acusacions de deixadesa. Put a cremat que d’un dia per l’altre Illa deixi de rostir Aragonès a foc lent i sigui quan Ábalos es prepara per engegar el ventilador. Si el corrent d’aire ha d’esperrucar algú, qui té tots els números de la rifa és el ministre de Sanitat d’aquell moment. Centralitzava totes les compres, contractacions i adjudicacions a casa seva. Han entrat les presses i les presses no són bona companyia. Potser no sigui res, però potser riurem prou.