Una manera valenta de fer país

Les Voltes va tenir ahir la seva gran nit, la del tancament del 60è aniversari de la llibreria. Dimarts vam escriure sobre els seus promotors inicials, Joan Bosch Agustí i els seus amics Antoni Domènech, Joan Boladeras i l’enyorat Joan Maria Gelada. Ahir ho fèiem sobre el senyor Feliu Matamala, que va mantenir la flama durant tants anys. Però els socis inicials van ser 44 persones i és de justícia recordar a tots els que en uns moments de dictadura pura i dura van fer un pas endavant per la llengua i pel país. De la llista destaquen arquitectes i aparelladors. Hi havia Ignasi Bosch Reitg i el seu fill Joan, Emili Blanch Roig i Josep Ros Casadevall, i amb Joan Maria Gelada i Joan Boladeras hi trobem Josep Maria Garcia Comas. Eren gent que es guanyava bé la vida, famílies d’ordre, i per això val la pena destacar el pas endavant. A la llista hi havia metges com Joan Baró Seguí i també capellans: mossèn Genís Baltrons i mossèn Joan Busquets Dalmau. Advocats com Josep Maria Rossich Ventosa, Joan Condom Gratacós, Joaquim Genover Vila i Santiago Coquard Sala; procuradors com Enric de Quintana Vergés. Hi havia comerciants com Manuel Batallé Puig, Joan Subirós Brugat i Miquel Sureda Costa, i en aquesta relació també hi podem afegir Cosme Domingo Figueras i Josep Espar Ticó, l’home d’Edigsa, Ona i després l’Avui.

També hi havia industrials, gent que va crear empreses sòlides. Manuel Xifra Boadas, Joan Boadas Formiga, Enric Cat Peracaula, Joaquim Ferrer Jaume o Feliu Matamala Teixidor. Un tècnic elèctric com Lluís Quingles Calvet; el periodista Narcís-Jordi Aragó; el catedràtic i historiador Santiago Sobrequés Vidal; mestres com Josep Maria Casadevall Carreras i Antoni Domènech Roca; professors com Joaquim Estrach Frigolé, l’home de les matemàtiques, i l’incansable Francesc Ferrer i Gironès, que mereix capítol a part. Un gestor com el senyor Joaquim Cánovas Delclòs; l’òptic Ricard Dalmau Ximinis; Damià Escuder Rigau, impressor i corrector, i un jove impressor, Josep Maria Marquès Sureda, en Bep. Propietaris com Joan Colomer Capdaigua i Josep Maria Gispert Sauch. L’estudiant Ernest Mascort Díez. El fotògraf Emili Massana Burcet. El llicenciat Carles Batlle de Porcioles, nebot de l’alcalde de Barcelona.

Hi havia tres dones entre els promotors: la mestra Rosa Ruhí Prat, Maria Porcioles Colomer i Esperança Bru Oller, activista cultural i cofundadora de la Biblioteca Popular de la Dona de Girona i de la Casa de Família per a noies estudiants.

Crec que val la pena recuperar els noms de qui en van ser promotors en temps tan difícils i van donar la cara pel català com ho va fer Joan Bosch Agustí posant una parada de llibres el 1959 a la Rambla, on ja n’hi havia en català. Sens dubte el món de l’escoltisme explica el perquè d’alguns noms i també el fet que molts d’ells provenien de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els fejocistes, que en els moments complicats van rebre per tots costats. Eren joves molt ben formats que treballaven sobre dos pilars: l’estimació a l’Església i l’amor a la Pàtria. Com deia el seu himne: “Som cristians i catalans, que és com dir herois dues vegades.”