Tot costa molt

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va fer públic dilluns els resultats de l’enquesta de condicions de vida del 2023. Si bé el primer titular que se’n desprèn és que la taxa de risc de pobresa o exclusió social, amb el 24,4%, es va situar tres dècimes per sota de la de 2022, de seguida n’apareix un altre menys esperançador: augmenta el percentatge de població que viu en situació de privació material i social severa (prop del 9% contra el 8% de l’any anterior). Alguns indicadors sobre el nivell d’aquesta privació a les llars ajuden a entendre millor de què parlem: el 36% de la població no pot fer-se càrrec de despeses imprevistes superiors a 800 euros, el 20% no pot mantenir la llar a una temperatura adequada, el 12% acumula retards en el pagament de les despeses relacionades amb l’habitatge i prop del 30% no es pot permetre ni una setmana de vacances a l’any. Unes dades que contrasten amb l’increment del nombre de famílies que arriben amb facilitat al final del mes: el 53,1%, pel 51,2% del 2022. D’això, se’n diu polarització: els pobres són cada cop més pobres i els rics també ho són més. L’aplicació del 21% d’IVA al rebut de l’electricitat i el possible augment del cànon de l’aigua no ajudarà les persones més vulnerables. Tot costa molt i cada dia més.