Un teixit empresarial de totes les talles

Fa pocs dies, Pimec celebrava que finalment podrà seure en la taula del diàleg social estatal representant la petita i mitjana empresa catalana. Reiteradament hem sentit dir al president de la patronal catalana, Antoni Cañete, que no ser present en aquests llocs on es prenen decisions –bàsicament perquè la CEOE monopolitzava la representació de tot l’empresariat– penalitzava la pime. Ho feia perquè tot allò que s’acordava era pensant en la gran empresa i no en la pime. Aquesta manera de funcionar és una de les raons que expliquen que les petites i mitjanes empreses catalanes tinguin una dimensió més reduïda que les seves homòlogues europees. “Ser petit no és un problema, però ser petit i no poder fer-te gran sí que ho és, és el nostre problema”, assegurava Cañete no fa tant en una entrevista a L’Econòmic. El gran pes que la pime té en el teixit empresarial català és una riquesa per moltes raons. Ara bé, això és compatible amb dir que el fet de no tenir negocis més grans ens afecta negativament; perquè són més resilients, tenen més múscul per fer R+D, paguen millors sous i tenen un efecte tractor de moltes altres empreses. Caldrà veure en quina mesura la nova composició del diàleg social transforma la situació. Però si el teixit empresarial català és lil·liputenc no és pas per un únic factor. A la legislació que no discrimina en favor de la pime, cal afegir-hi una fiscalitat que no incentiva precisament créixer en treballadors o en facturació. I també hi ha la manera com es desenvolupa i afronta les diferents etapes de maduració l’empresa familiar. Per empresa familiar s’entén aquell negoci que està en mans d’una família amb l’aspiració que passi als descendents, i suposa el 88% del total. Aquesta tipologia de companyies no sol evolucionar bé a casa nostra, perquè sovint els relleus generacionals no estan ben resolts i perquè quan toca separar propietat i direcció no és fa convenientment. La professionalització de la gestió no és la norma, sinó l’excepció. I què fa el fill o el net del fundador quan es troba als comandaments d’una nau que li va gran? Sovint frena la nau. Recordem-ho: ser petit no és un problema, però no poder fer-te gran sí que ho és, és el nostre problema.