El tractor

Aquests dies s’ha produït un fenomen singular: els tractors han envaït Barcelona capital. És molt possible que molts barcelonins de naixement i d’adopció mai hagin vist un tractor de prop, amb les seves rodades plenes de cicatrius per poder complir la seva tasca diària arreu del nostre país. Possiblement els que hem nascut a les Terres de Ponent, sense Mediterrani a prop, hem passat anys enyorant la immensitat del mar, però ara s’ha girat la truita i els desplaçaments amb tota mena de transports ens l’han apropat i ja no hi ha badocs admirant la bellesa de la mar salada. En canvi, és possible que molts barcelonins que aquests dies miraven els tractors hi hagin vist unes bèsties imponents i singulars on els conductors tenen reservat un lloc preferent a les altures per dominar la tasca de sacsejar la terra, llaurar-la i cultivar els nostres camps. Donaré gràcies a Déu si aquestes tractorades serveixen per apropar-nos i conèixer-nos més i millor. El pagès és una persona soferta que ens dona menjar i enjardina el país, ens abarateix la vida; també ens abasteix de tota mena de vegetals, cereals, fruites, animals i animalons... per nodrir la nostra cuina. El pagès no porta rellotge i veu en el seu ofici un modus vivendi de llibertat i horitzons clars. En efecte, no he vist mai pagesos multimilionaris al meu estimat país. Escoltem-los, que són dels que estimen la terra.